Comunes urbanos: Lecciones desde la Barcelona de principios del siglo XXI. Una propuesta de caracterización desde la praxis

Resum

El concepte dels comuns és tan poderosament suggerent com ambigu. Prova d’això rau en el creixent interès que han experimentat durant els darrers anys i, també, en què comprèn àmbits i aspiracions tan diverses que són, de vegades, contraposades però que, malgrat tot, comparteixen una visió transformadora de la ciutat i la societat basada en la cooperació. La present recerca doctoral se centra en un dels subrups dels comuns, el dels comuns urbans, i té com a objecte problematitzar-los i comprendre’ls. Per a aconseguir-ho, després d’un exhaustiu marc teòric que ens durà a conèixer les arrels i contradiccions del concepte, proposem una lectura situada i basada en la pràctica. A partir de l’estudi etnogràfic de 29 casos (8 d’ells analitzats exhaustivament) de la Barcelona de començaments del segle XXI confegim 5 fils discursius al voltant de les seves reivindicacions, autogestió i institucionalització, relacionalitat, materialitat i espaialitat i tecnologia i cultura lliures. És a partir de la seva anàlisi on obtindrem les claus per a comprendre les seves vinculacions amb el fet urbà i social i, en darrera instància, caracteritzar el concepte de comú urbà per tal de determinar si, efectivament, poden ser autèntics motors de transformació urbana, social i econòmica que donin lloc a proposar ciutats i societats alternatives més justes.