Anomenar arxius (o com mantenir l'ordre en els projectes)

archivos y ordenEls projectes d'arquitectura solen desenvolupar-se en períodes llargs de temps i generen un gran número d'arxius i directoris. Si no hem estat rigorosos i ordenats, la tasca aparentment trivial de recuperar un plànol concret desenvolupat fa uns mesos o uns anys (una situació bastant quotidiana en la professió) pot convertir-se en una autèntica odissea que pot desenvocar en greus errors.

Mantenir un ordre d'arxius i seguir un patró al anomenar-los que ens permeti saber en tot moment i de manera ràpida què és el que contenen cobra una importància vital.

Aquest article es centrarà en donar uns criteris per a crear un codi propi per a nomenar els arxius de manera eficient que ens permeti saber el tipus d'informació que conté, la seva versió, el projecte al qual pertanyen,...

Versions anteriors
Sóc partidari de no eliminar arxius antics, ja que el procés projectual a vegades ens obliga a tornar a solucions que anteriorment havíem desestimat però que per algun motiu tornen a tenir validesa, això origina un gran número d'arxius i posar-los noms adequats per a identificar quina és la versió vàlida amb la que haurem de treballar pot ser complicat. Un sistema senzill per a identificar-los és afegir un número al arxiu que ens permeti identificar el seu número de versió. Encara que abans d'aplicar aquest mètode tan senzill s'haurien de fer algunes consideracions: Ho afegim com a prefixe o com a sufixe?L'última versió serà sempre la de número més alt? Quantes versions podem tenir d'un mateix arxiu?

Per defecte, els sistemes operatius solen ordenar els arxius alfabèticament, cosa que pot fer desaconsellable afegir un prefixe que determini el número de versió al nom de l'arxiu: si tenim tres arxius (A, B i C) i cada un te un parell de versions (1-A, 2-A, 1-B, 2-B, 1-C, 2-C) al ordenar-se alfabèticament l'orde seria aquest: 1-A, 1-B, 1-C, 2-A, 2-B, 2-C... i així successivament. Els arxius es barrejarien i estarien ordenats pel número de versió.

La tendència habitual és la d'anar afegint números a la última versió i contra més elevats siguin serà sinònim de tenir una versió més actual. Això comporta un problema quan es treballa amb arxius vinculats o referenciats: al afegir un sufixe. El nom de l'arxiu canvia, i per tant el vincle es perd o no s'actualitza. Canviar el vincle no sol ser molt feixuc però és quelcom que no s'hauria de fer més d'una vegada (aquesta és la filosofia dels arxius vinculats al cap i a la fi). Una bona opció per a evitar aquest problema és que la última versió sigui sempre la única que tingui sufixe, i les copies seran les que s'enumerin. Com més gran sigui el número, vol dir que la copia és més actual.

Un altre sistema podria ser afegir una data a l'arxiu, tot i que aquesta informació és redundant ja que està a les propietats de cada arxiu, on és molt més fàcil i ràpida de llegir. Poden aplicar-se les mateixes reflexions fetes anteriorment.

Nom del projecte
Una opció interessant que pot facilitar-nos el nom de l'arxiu és la d'informar sobre el projecte al qual pertanyen. Aquesta informació pot semblar quelcom redundant, doncs els arxius solen estar emplaçats en un directori que conté aquesta mateixa informació, malgrat tot l'experiència diu que a vegades els arxius no estan en el lloc on haurien d'estar (sobretot si intercanviem diversos e-mails amb els nostres col·laboradors). Si als projectes els hi afegim un codi i a cada arxiu el dotem d'aquest codi, serà evident si un arxiu està fora de la seva localització i serà molt fàcil moure'l al lloc correcte.

Informació del contingut
Aquest és segurament l'aspecte més evident de nomenar un arxiu, però per això menys important: l'arxiu ha d'informar-nos quin tipus d'informació conté sense que sigui necessari obrir-lo per a veure si es tracta d'una memòria, un pressupost, un plànol d'instal·lacions o un render. Una breu descripció serà suficient per a satisfer aquest propòsit, no obstant això s'ha de tenir en compte que tot i que els sistemes operatius actuals permeten escriure noms de molts caràcters no hem d'abusar d'ells. No hem d'oblidar que el que estem intentant és llegir en el menor temps possible la major quantitat d'informació. A més a més, es dona el cas de que alguns programes no admeten noms més llargs de 21 caràcters + l'extensió: si fem servir noms curts ens estalviarem problemes d'incompatibilitats.

Un altre mètode pot ser establir un codi de lletres; pot se que al principi sigui feixuc i la seva lectura no sigui tant inmediata, però amb el temps aquest sistema pot ser tremendament eficaç a la vegada que ràpid.

Altres dades
Algunes persones opinaran que a part del que s'ha exposat anteriorment, el nom d'un arxiu també hauria de donar informació sobre si es tracta d'un arxiu d'arquitectura, enginyeria, urbanització... o de la fase del projecte en la que es troben (estudis previs, projecte bàsic, projecte executiu...), per donar alguns exemples.

Consideracions generals
Arribats a aquest punt, un error habitual sol ser el d'idear un codi que tracti de donar solució a tots els temes que aquí s'han plantejat inclús altres nous, el qual pot ser contraproduent doncs acaben en noms d'arxius molt complicats, llargs i difícils de llegir. El mètode utilitzat lluny de ser un sistema rígid i immutable ha de ser el suficientment flexible com per a permetre millores en el temps, i per a això serà imprescindible fer un anàlisis exhaustiu de la realitat de cada un que permeti dissenyar un sistema que satisfaci les nostres necessitats tant presents com les que podem preveure que puguin succeir en un futur no llunyà i desitjat.

Anomenar els arxius es quelcom molt personal i no existeixen formules magistrals: el sistema que ens funciona de meravella pot no servir-li per a res a un altre despatx d'arquitectura. L'experiència, pròpia o no (aquest article ésun exemple d'això), serà de gran ajuda en aquests casos.

Autor: Carlos Cámara Menoyo
Data:
14/01/2007
Permalink: ver enlace original
Contexto: Arrel d'una consulta al fòrum de +arquitectura vaig decidir posar per escrit les reflexions a les què havia arribat a aquest tema durant la meva experiència laboral.

Meta-informació